La majoria dels animes televisius, i també moltes pel·lícules són adaptacions de mangas, encara que en casos excepcionals apareixen mangas inspirats en els animes. Sovint els mangas s’han definit com un mitjà cinematogràfic; fullejant-ne uns quants, s’ adverteix de seguida que s’ha optat per expressar-se principalment per la imatge (animació).
Dues paraules fonamentals
La paraula manga va ser inventada pel pintor Katsushika Hokusai (1760-1849) unint dos caràcters de l’ escriptura xinesa i japonesa: man= (divertit, intranscendent) i ga= (imatge). El terme anime, en canvi, procedeix de la paraula anglesa animation (animació). S’anomena així a tots els dibuixos animats japonesos, ja siguin sèries televisives, llarg metratge o OAV (orinal anime videl).
Una de les classificacions en el món del manga
És la que distingeix entre manga shonen i manga shojo. El primer terme designa el còmic per a nois, mentre que el segon és per a noies. Ambdós gèneres estarien dirigits a un públic jove, des de nens a adolescents, encara que actualment ja són sinòmins de “masculí” i “femení” sense distincions d’ edat. Això dos grans gèneres es diferencien en els seus arguments, i també en el seu tractament gràfic narratiu.
Món del manga esportiu femení
Les històries d’àmbit esportiu solen ser dirigides a un públic masculí, però els estadis i les vistes poden ser també fascinants escenaris de mangas per a noies.
La tira còmica
El contingut de la tira és immediat i directe. Ha de comunicar moltes informacions en quatre vinyetes, usant un llenguatge concís i imatges senzilles. Ha de ser ràpida i divertit, com un acudit.
Com poden veure els mangas i els animes són un entreteniment i diversió per tots els joves i adolescents del món sencer.
