Abans d’anar a Polònia.

A al principi de curs la tutora ens va parlar del nou projecte de Comenius , que consisteix a fer uns treballs internacionals en anglès per tal de millorar l’anglès, i fem un viatge a un  altre país. Aquet mes de juny em toca a mi i a uns companys. Anirem a Polònia, uns altres companys hi van anar.

Aquest projecte consisteix a aprendre angles  viatjant  a altres països, també aprendrem  altres cultures, ja que també és molt important per al nostre futur.

Anem tots a viure a cases de famílies diferents. Crec que aquest viatge serà inoblidable per a mi  i pels meus companys.

Marxarem  del  13 al 17 de juny,hi  anem uns 10 alumnes (som els que no hi vam anar l’última vegada).

Helene Harvengt.

Després d’anar a Polònia.

Després de molts anys intentant aconseguir aquest projecte de poder fer intercanvis amb els altres instituts dels altres països, al final, aquest any ho hem aconseguit.

Les profes que ho van organitzar van ser la Mary Luz i la Mònica, professores d’anglès i l’Alícia Casals, tutora i professora de castellà.

Al primer projecte on s’anava va ser Polònia. Tots els països que hi intervenien  es van reunir a Polònia: Itàlia, Alemanya, Turquia, Holanda, Espanya.

A finals de l’Octubre del 2010, hi vam anar 5 persones de les dues classes de 3er, amb avió. Vam tenir 5 dies i 4 nits per estar amb les famílies i conèixer parts i coses de Polònia.

El projecte consisteix a aprendre més anglès i conèixer els estereotips dels altres països.

A tots ens va agradar molt anar-hi, va ser una experiència inoblidable.

Vam arribar a l’aeroport de Katowice, però on anàvem a dormir i fer el projecte era a Zabrze. Era molt bonic i estava ple d’arbres alts i tot es veia molt apagat, de colors freds.

Un dels dies que vam estar a Polònia, vam a anar a Cracòvia. Era molt bonic, a tots ens va encantar el seu mercat.

Vam anar a dues mines, una de sal i una altra de carbó. La de carbó era una mina més normal, vam baixar amb una espècie d’ascensor. Ens ho vam passar bé. A l’altra mina, la de sal, era molt més bonica i amb moltes mes coses. Vam baixar per escales, moltes escales, era impressionant. Estava ple de escultures i desprès vam anar a una espècie de sala molt gran plena d’escultures de sal a la paret. Després de veure tota la mina, vam anar a una altra sala on hi havia moltes taules per menjar tots junts.

La relació amb les famílies on estàvem era bona, ens portàvem bé amb ells.  Quan ens reuníem tots, els meus companys amb els nois polonesos, anàvem a bars i al centre comercial a passar una bona estona.

Luisa Ocampo.