Com els nens que viuen a casa seva un ambient ‘’normal’’ d’ un treball com ara metge, policia, a casa meva hi ha cavalls, els més importants a casa. Quan era petita, el meu avi sempre portava molts ponis i una vegada em va portar una femella preciosa, negra i li vaig posar Samoa. Ella era molt intel·ligent, però un dia mentre la muntava es va espantar i em va fer caure, des d’aquell dia ja no vaig tornar a muntar.

Un dia,  pel meu onzè aniversari, davant de les meves amigues els meus pares em van regalar el millor regal possible, un cavall blanc que tenia un nom preciós: Ligero. Els primers mesos jo no el muntava perquè tenia molta por, no sabia com eren les coses, però un dia amb un dels meus tiets vaig començar a muntar i des d’aquell dia ja no vaig poder parar. T’adones que l’únic obstacle que hi ha entre vosaltres es la por i si això no existeix podràs gaudir tant com vulguis.

El meu cavall i jo formen el millor equip, des que vam començar ja tenim un munt de premis junts, i mai ningú no ens separa.

El cavall es el millor amic possible, si tens un bon cavall et serveix per a tot, nosaltres n’hi ha molts que els utilitzem per a fer teràpies amb nens discapacitats, ells els ajuden molt i alguns que poc a poc poden agafar més mobilitat, inclús molts arriben a recuperar-se.

La seva vida és molt bona i tranquil·la, sobretot els cavalls de competició. Hi ha vegades que viuen millor que nosaltres. Ells estan als boxes i alguns viuen als padox , entren i surten quan volen, els de competició estan dins de la quadra i tenen de tot, mengen tres vegades als dia, i tenen el seu  abeurador i veuen quan volen.

Com tot hi ha diferents races,  hi ha moltíssimes però les més importants són: l’espanyol, l’àrab, el frisó, l’alemany.

Molta gent et pregunta quan val un cavall però aquest resposta es relativa perquè hi ha molta varietat de cavalls, i de persones, es molt relatiu no te una resposta concreta fins que no tinguis el cavall davant.

Alba Garcia Santiago