dimecres, 1 de juny del 2011

FACEBOOK
Des de fa un parell d’anys aproximadament s’ha escampat una moda en les reds socials anomenada Facebook. Avui dia hi ha molt poca gent que no tingui Facebook. Es una gran Red social que tu pots agregar a les persones que vulguin visquin on visquin i sempre gratuïtament. Dins d’aquesta red social es troben jocs, grups i moltes mes coses. Gràcies al Facebook podem saber moltes mes coses sobre la gent, però a vegades també té els seus inconvenients, sempre pot haver-hi algun pedòfil per la red, per això els menors tenen que anar amb molt de compte.
En aquests darrers anys la moda del facebook a sigut una gran revolució per a tots els adolescents i no adolescents, tots tenen facebook. Al facebook publiquen la seva vida, on van, amb qui estan de parella, quins son els seus germans, cosins, etc.


Noelia Belmonte i Helene Havengt

Cavalls

Com els nens que viuen a casa seva un ambient ‘’normal’’ d’ un treball com ara metge, policia, a casa meva hi ha cavalls, els més importants a casa. Quan era petita, el meu avi sempre portava molts ponis i una vegada em va portar una femella preciosa, negra i li vaig posar Samoa. Ella era molt intel·ligent, però un dia mentre la muntava es va espantar i em va fer caure, des d’aquell dia ja no vaig tornar a muntar.

Un dia,  pel meu onzè aniversari, davant de les meves amigues els meus pares em van regalar el millor regal possible, un cavall blanc que tenia un nom preciós: Ligero. Els primers mesos jo no el muntava perquè tenia molta por, no sabia com eren les coses, però un dia amb un dels meus tiets vaig començar a muntar i des d’aquell dia ja no vaig poder parar. T’adones que l’únic obstacle que hi ha entre vosaltres es la por i si això no existeix podràs gaudir tant com vulguis.

El meu cavall i jo formen el millor equip, des que vam començar ja tenim un munt de premis junts, i mai ningú no ens separa.

El cavall es el millor amic possible, si tens un bon cavall et serveix per a tot, nosaltres n’hi ha molts que els utilitzem per a fer teràpies amb nens discapacitats, ells els ajuden molt i alguns que poc a poc poden agafar més mobilitat, inclús molts arriben a recuperar-se.

La seva vida és molt bona i tranquil·la, sobretot els cavalls de competició. Hi ha vegades que viuen millor que nosaltres. Ells estan als boxes i alguns viuen als padox , entren i surten quan volen, els de competició estan dins de la quadra i tenen de tot, mengen tres vegades als dia, i tenen el seu  abeurador i veuen quan volen.

Com tot hi ha diferents races,  hi ha moltíssimes però les més importants són: l’espanyol, l’àrab, el frisó, l’alemany.

Molta gent et pregunta quan val un cavall però aquest resposta es relativa perquè hi ha molta varietat de cavalls, i de persones, es molt relatiu no te una resposta concreta fins que no tinguis el cavall davant.


Alba Garcia Santiago
kuwai.jpg60973_1530529375632_1006667694_1517090_731837_n.jpg
Anem a l’Ebre!
El passat 30 de Maig vam anar a l’Ebre d’excursió a fer caiac i a visitar unes coves de Benifallet.
Vam anar a passar tot el dia els de 3r d’ ESO.
Quan vam agafar el caiac, no sabíem ben be com gira, etc.
Avien dos tipus de caiacs els individuals i els de parells, els individuals eren més ràpids que no el de persones. Vam fer 12  kilòmetres amb caiac, cansava un munt a tothom.




Samuel Arenas, Jairo Rodriguez Limones.